Prehistòria
QUÈ EN SABEM DE LA PREHISTÒRIA?
INTRODUCCIÓ
L´home és fruit d’un llarg procés evolutiu que s’inicia amb el bipedisme, té origen a Àfrica i va lligat a l’augment de la seva capacitat cranial i el creixement en pes i alçada.
El pregressiu domini d´agricultura i ramaderia fa possible la vida en societat, l´ajuda mútua, el descobriment de nous estris, eines, el domini del foc, el comerç, la ceràmica, l´ús de la roda … l’especialització en el treball …
Primers homínids -6.000.000
Ximpanzès bípeds -4.000.000
Austrolopitecus – 3.000.000
Homo Habilis -2.500.000
Homo Erectus -1800000
Homo Antecessor -1200000
Homo Sapiens -200000
PREHISTÒRIA
EDAT DE PEDRA
PALEOLÍTIC INFERIOR
1.200.000 abans de Crist.
PALEOLÍTIC INFERIOR. Les restes d’objectes més antigues a Catalunya còdols tallats de forma rústega, trobats al Rosselló. L’home paleolític és nómada i viu de la caça, la pesca i la recol.lecció de plantes silvestres. Ja coneix el foc.
500.000 a.C.
Restes a còdols treballats, al Girones i l’Empordà.
300.000 a.C.
Crani de l’home de Talteüll (Rosselló) i restes de mandíbules humanes. Anterior a l’home de Neandertal. Són les restes d’humans més antigues a Catalunya (trobades el 1971).
100.000 a.C.
Mandíbula de Banyoles, també d’home pre-neandertalià (trobada el 1887).
PALEOLÍTIC MITJÀ
90.000 a 40.000 a.C.
Troballes d’estris de pedra tallada, a Serinyà (Banyolès), a Moià (Bages), a Sardenes (Garrotxa) i a Capellades (Anoia). Es tracta ja de l’homo sapiens, de Neandertal i de Cromanyó.
40.000 a 4.500 a.C.
PALEOLÌTIC SUPERIOR. Gran diversitat d’estris de pedra – en especial, sílex – més perfeccionats; i també d’os i banya de ren (punxons, agulles de cosir, arpons), al Gironès, Banyolès i Empordà.
Pintures rupestres: són de datació incerta, dins el Paleolític. Abrics més importants dins l’art llevantí: El Cogul (Garrigues), Ulldecona (Montsià), Tivissa i Vandellós (Ribera d’Ebre), el Perelló (Baix Ebre) i Alòs de Balaguer (la Noguera).
NEOLÍTIC
4.500 a.C.
NEOLÍTIC, època de la pedra polida. Nova civilització: poblats sedentaris, primers agricultors i pastors. Sepulcres de fossa: mostres de creences religioses en el més enllà. Ceràmica cardial (amb impressió de vores de petxina) montserratina, a Collbató (Baix Llobregat).
2.800 a 1.800 a.C.
Civilitzacions dels metalls. Monuments megalítics i coves sepulcrals. D’entre els dòlmens més importants, hi ha el de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva (Baix Empordà), el de Can Boquet, a Vilassar de Dalt (Maresme) el de Pedre Gentil, a Vallgorguina (Maresme), el de la Torre del Moro, a Llanera de Solsonès. D’entre els menhirs, destaquen la Pedra Llarga, a Palau de Plegamans (Vallès Occidental), la Pedra Aguda, a Vallvenera i el Terme Gros, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà). De coves sepulcrals, la de Toll, a Moià (Bages), la Font Major, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) i les del torall i el Forat Negre, a Serradell (Pallars Jussà).
ENEOLÍTIC
1.800 a.C.
ENEOLÍTIC: època del bronze (aliatge de coure i estany).
1.000 a.C.
Invasió indoeuropea dels «pobles dels camps d’urnes». Extensió de l’agricultura: artigatge, guaret i ús de l’arada i la fanga. Ritus funeraris d’incineració en urnes.
814 a.C.
Fundació de Cartago, colònia fenícia al nord d’Àfrica.
EDAT DE FERRO
750 a.C.
Fundació de Roma.
Primera EDAT DEL FERRO. Armes i eines. Introducció de la carretera de bous de 4 rodes. Inicis d’urbanisme: un carrer central. Clara divisió del treball: agricultura, artesanat i comerç. Tresors i joies d’or i plata.
Gran revolució neolítica
- Primeres restes al continent americà.
- Aparició de la ceràmica.
- Ús de telers
- Descobriment de l’agricultura ramaderia.
- Grans construccions megalítiques.
- Jerarquització i estratificació social.
- Excedents que cal administrar.
- Ritus funeraris.
- Aparición de destrals i estris com l´aixada polimentats.
- Fi de la glaciació i condicions climàtiques que dissenyen els paisatges actuals.
- Augment de les temperatures i retirada d’animals com el mamut o l´elefant d’ Europa.
Poques restes ens permeten conèixer amb certesa quan i qui habità, per primer cop, el que ara anomenem Sant Pol.
Les restes més antigues trobades al terme municipal són del període neolític (una destral polida). Tot fa pensar que habitaren petits turons com el de Sant Pau, la zona de Torre Martina o l´actual carrer Manzanillo.
Probablement els seus poblats se situaven a zones més interiors (Sant Cebrià).
No s´ha trobat cap vestigi de l´activitat pesquera però, no és agosarat afirmar que aquests primers habitants aprofitessin la proximitat a la costa per
- – la recollida de mol.luscs
- – la pesca des de les roques amb hams d´os, fusta, espines, …
- – algun tipus de navegació
Vols veure’n un resum visual?
PER SABER-NE MÉS:
Visites
Bibliografia
AMAT I TEIXIDÓ, Jordi: República,Guerra Civil i Primer Franquisme -1931-1948-. Estudis Maresmencs/Història. Editorial Oikos-Tau.Vilassar de Mar,1998.
Quaderns
Publicacions periòdiques
Articles
